Brahe i Kepler. El misteri d'una mort inesperada

Fragments Informació Guia Notícies
Benvinguts

Aquí tenim un extracte del diari de la Nat:

Dissabte
13 d’octubre, 1601
Palau Curtius, Praga (fragment)

Però, tot i els plaers que em produeix el temps que passo en aquell recambró, res no es pot comparar amb la satisfacció que obtinc quan extrec l’ànima de les herbes, transformo les substàncies dels flascons i les barrejo fins que canvien de color, de propietat o, fins i tot, d’estat. El fet de crear substàncies que poden guarir em lliga a una pràctica tan antiga com la mateixa humanitat, una tradició que passa de mares a filles, d’àvies a nétes. Però a mi no va ser la mare ni l’àvia, qui me la va ensenyar; de fet, mai no n’he tingut, de familiars, jo. Vaig aprendre l’ús d’aquestes substàncies a Uranienborg, al castell del mestre Tycho.
Tant ell com els seus assistents eren conscients que, ja de ben petita, m’esmunyia de la cuina, on tenia el meu lloc, i on treia les restes de menjar d’olles, calderes i paelles per espiar els seus afers al laboratori. Aquella estança era molt més interessant que la cuina, on sempre se sentien esbufecs i crits. Em fascinava com, al laboratori, els assistents produïen columnes de fum immenses sense que cap foc escalfés els líquids. Era màgia, i jo, curiosa i descarada, volia conèixer els secrets d’aquell art. I així, un dia, ara fa més de sis anys, quan jo en tenia vuit, em vaig plantar davant el mestre Tycho quan sortia del laboratori, a Uranienborg:
–Vull aprendre –li vaig etzibar.
Ell va abaixar la vista i es va adonar de la meva presència.
–I què vols aprendre? –em digué amb un somriure. Sabia que, tot i la meva insignificança, el mestre Tycho em tenia una estima especial. Potser va ser per això que vaig gosar continuar.
–Vull saber fer fum –li vaig respondre fluixet, amb la vista clavada a terra.
El seu riure sorollós va ressonar per tot el castell. A partir d’aquell dia, vaig deixar de fregar calderes de coure a la cuina per passar a netejar retortes de vidre al laboratori.
I vaig aprendre. A les nits perfeccionava el meu pobre llatí gràcies als llibres que em deixava en Longomontanus, i així podia seguir les converses del mestre Tycho amb els assistents. Mentre rentava, no em perdia detall del que feien al laboratori, i amb el temps vaig passar a ser la seva ajudanta. Finalment, jo també vaig ser capaç de fer fum.
El mestre Tycho seguia a distància els meus progressos, i quan la seva germana, la senyora Sophia, venia a passar temporades al castell, m’ensenyava el secret de les herbes i em mostrava com extreure’n el poder. Fa cosa de quatre anys, just abans de la nostra marxa forçada de Dinamarca, el mestre Tycho em va donar la clau de l’armariet i, amb ella, la responsabilitat d’alleugerir els mals dels habitants de casa seva.

************************

Si aquest fragment us ha tingut gust de poc, al lloc web d'Editorial Bambú hi podreu trobar un enllaç al primer capítol de la novel·la, així com un arxiu d'audio on el podreu escoltar: Brahe i Kepler a Bambú lector.

Créixer amb Poe
Brahe i Kepler
Ciència
Contacte