imatge ciència

Ressenyes Fragments Guia Baixa-t'ho!
Benvinguts

En Richard Parker es presenta a sí mateix:

«El meu nom és Richard Parker. El nom, Richard, me’l van posar pel meu oncle segon, una obscura antigalla misògama que cada cop que em veia –potser cinc cops en els meus trenta-set anys- em donava 10 dòlars, em picava l’ullet i em preguntava: "Què, piquen les polles xiques, Richieboy?" I el Parker, bé, és un cognom força usual. Som els Parker de Rhode Island, uns més entre els cent seixanta-un que surten a la guia de telèfons de l’estat. No em van posar cap segon nom, la qual cosa és una llàstima. Potser si em digués una cosa així com Richard Jonathan Parker, no hauria tingut aquesta obsessió, perquè, sí, tenia una obsessió. Allò que va començar com una coincidència curiosa, una idea que, de tant en tant, em venia al cap, es va anar convertint en una mania empipadora, que no hi havia manera de treure’m de sobre. Em creia posseït d’una missió, d’un objectiu a la vida que em devia a mi i a tots els altres Richard Parker, així, sense segon nom. Havia de descobrir per què, durant la història, el mar havia estat el nostre enemic i l’altra gent havia tingut tant d’interès a cruspir-se’ns.» Créixer amb Poe, pàgines 7-8.

Ara en Richard ens presenta en Derek:

«En Derek, el meu germà, un bordegàs de 20 anys amb el qual compartia mare... i, de fet, era l’únic que hi compartia. Ell és tot el que jo no sóc i jo sóc tot el que ell no és. Ell va néixer, és i sempre serà jove, mentre que jo vaig néixer, sóc i sempre seré vell. Ell és aventurer, somniador, tarambana, jo sóc seriós, responsable, conformista. Ell és arrauxat, moreno, ben plantat, i amb molt èxit amb les noies, jo sóc covard, amb els cabells de color de gos com fuig, i les noies el màxim que han comentat de mi és que sóc un bon noi. Som diferents com la nit i el dia, però és el meu únic germà, i, de vegades, me l’estimo.» Créixer amb Poe, pàgina 11.

I per últim, en Richard ens presenta el vell Joe:

«Mentre m’hi apropava, vaig notar que el seu aspecte era difícil de definir. Com la façana de casa seva, tenia la pell castigada pel sol i el vent i era impossible deduir la seva edat. El seu aspecte era el d’un vell mariner, i, quan caminava, el seu cos es balancejava com el zumzeig de la carrega d’un vaixell just abans d’una tempesta. Els seus ulls, petits i lluents, com els d’un adolescent, ens miraven de fit a fit, fins que descansaren en els de l’Autumn. Un somriure es va dibuixar a la seva cara.» Créixer amb Poe, pàgines 51-52.

I ara que ja coneixeu els protagonistes, us animeu a entrar amb ells en un món de coincidències, coneixences i descobriments?

 

 

Créixer amb Poe
Brahe i Kepler
Ciència
Contacte